La Mort venia de vegades,  
però mai no se'n volia anar,  
car es trobava bé,  
allò que es diu ben bé,  
ja saps,  
com tu quan surts al corral i jugues  
amb els pollets  i amb  els conills  
i agafes una pedra verda  
i la trenques amb una pedra blanca  
i et poses a plorar de sobte  
perquè sí, sense cap motiu, 
i com ningú no et fa cas  
calles,  
i després tornes a jugar  
amb açò o amb allò...  
Mai no se'n va anar, la Mort,  
i es va quedar per a sempre amb nosaltres,  
la Mort, ja sap.