Sabia que vindries, que ja era  
l'hora de parar taula dignament,  
d'obrir la porta i enramar el vent  
amb les paraules de la primavera. 

Amor i més amor d'aquell que espera,  
amor i més amor d'aquell que sent  
la pentecosta de l'amor, l'advent,  
i en el vent el gran crit de la bandera. 

Tenia a punt, amor, totes les coses  
perquè sabia que vindries, ara,  
amb un escàndol de sonets i roses. 

Amor i més amor i més encara,  
i avemaries i vitralls i aloses,  
i tots els blats novells de la tarara.