Sembla que és madur el cel
i li ha caigut fruita..., i tanta!

Les verdes síquies semblen
llits dels gitanets de l’aire,
que dormen en la verdesca
la cançó al bec penjada.
No hi està penjada, ai, no!
Vessada hi està, vessada...

Diminutes nits de ploma,
nits transverberades  d’aigua!
Hídries de vol que bevíeu
cel, i estrellàveu les rames!