Sóc el cor afartat de Stephane Mallarmé:

relíquia nocturna;

llenç de pur nervi, contra Déu oblidat,

gràcil sobre el corrent

embriaguesa de la soledat.

I encara en sent un altre, meu, hostil.

A ell crit entre la mudable

esplendor de les ombres:

Tu, sent-los cantar,

són els mariners,

no arriben, parteixen!