sent-te dins el bressol del poble

*

Em jug les ungles que ningú no sap què fem aquí. 
El meu cul m'ordena que m'aixequi 
i mostri amb el color 
que si traguéssim a lloure tots els cabells d'aquesta sala 
no faríem més que adobar un plat 
en divendres de quaresma, per alimentar el Mal 
que un dia despertarà dins nosaltres. 
Sabem cert que si ficàssim dins la gola 
d'un monstre eunuc i pelat 
tots els pèls dels nostres caps, conys, culs, aixelles,  
guixes, dits, pits, cames, cuixes, ous, nassos, 
orelles, llengües, cares i celles 
faríem rebentar-li la boca 
i amb les seves entranyes fondríem i corcaríem 
les parets de les feixuguíssimes petulàncies de l'experiència aliena 
que mantenen viva la por 
donen raó al silenci 
i trampegen la puntuació del dau del joquet de viur. 
No s'ha de dubtar 
que si a partir de mil nou-cents noranta-vuit 
tothom decidís no rentar-se les orelles 
i després de vint-i-un anys, 
amb l'agra cera perpetuant segellàssim les dubtoses boques 
de les pocànimes que neguen el Jo 
-el progrés des del Jo 
el Jo que s'alça i balla part damunt del propi Jo 
el Jo que Joeja 
el Jo que és propisme 
el Jo que concep i dóna vida a les percepcions del Jo 
el Jo que sap el cert dels altres Jo 
el Jo cabareter i autostopista 
el castell enigmàtic de Jo orgiàstrics, 
els cabells i els ulls ens tornarien a créixer 
i, aleshores, en ensumar els llençols del carrer 
veuríem la ronya, la borra, la brutor, 
grenyaríem els camins amb les grenyes que ens hauríem permès 
el camí camí de goig de ser talment únics.

Mai en segles ens hauríem sentit tan lliures. 
 

*

I heu de ser poetes amb faristols insignes, 
versos infinits per estendre una esperança, 
un destí, com l'horitzó tocable en mà 
i el braç i el cor i les planetàries, 
un regal cantat amb la veu més ampla i ressonant 
amb què cadascú de vosaltres serà prou home per alçar el cap, 
desferrar els llavis de la por 
i la planta carnívora del deure, 
l'ètica estentissa de la impotència, 
i cadascú de vosaltres serà besat pel Cosmos, la presència 
de fer i desfer, construir i anar més enllà del braç, 
enderrocar tots els murs que silencien el sol.