Quin vespre més silent tenim al barri.
No ha davallat l’estiu, i a les terrasses
seuen les velles colrades i grasses
a dir “na Fina un mall llamp no la parri”.
Hora de pau. Estiu daurat. Xivarri
silenciós allà devers les places
on s’hi apleguen sense llocs ni races
badocs de cavalls sords que no van d’arri.

Camín pel barri a cercar el meu camell.
Salud quatre persones que em saluden.
Les reixes. Les parets. Les boques puden.
La vida sagna pell; en pèl, la pell,
la pell és espargida i no la tuden,
la pell, la meva, la teva, la d’ell.