Hom nega el suïcidi col·lectiu.
Hom creu que és un afer urgent de tots
replantar els horts, amorosir-ne els brots,
collir i alimentar el proïsme, hom diu.
Hom diu que al món just cal fer la viu-viu
per anar vius amb aspecte de cots
i, cots, collir la verdura de tots
i repartir-la amb seny i rauxa. Hom diu.

Jo no m’ho crec i sóc viu. Quina sort.
Si m’ho qüestion me’n vaig amb el prohom
i parl amb ell i amb sossec pens: «Tothom
el que voldria just és veure’m mort...».
I mor. I Tu em dius: «Torna, cal batre
els enemics. I no anar al teatre.»