Ja no hi ha més que això: 
Mort. 
Est, Oest, Sud i 
Nord. 
Mort. Mort només. 
Llocs 
de 
morts. 
Uns llarguíssims 
rebosts 
plens de 
morts. 
Morts per totes les bandes, 
camuflats darrere unes flors. 
Un dia, 
però, 
sorgiran dels seus 
llocs, 
cauran damunt de les ciutats -un 
avalot 
de 
morts- 
i ja només hi haurà 
això: 
morts. 
Ells manaran, tindran les seues 
Corts, 
diran: 
"Açò 
és dolent i això és 
bo" 
i donaran faltes i bones. 
Però ara esperen als seus llocs. 
Esperen l'ordre de llançar-se. 
Ha de venir un ordre nou. 
L'instauraran els 
morts, 
de la nit al matí, un dia 
qualsevol. 
Tot canviarà de dalt a baix: 
els vius estarem sotmesos als morts. 
Cal, 
doncs, 
fer-se amics entre els morts.