D'ells ahunits surt amor, d'algun acte. 
              Ausiàs March.

Arbres de l'Albereda, aquella font amable 
que sona entre les fulles, el carrer de Colom, 
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva. 
Caminàvem els dos aquell dia d'agost. 
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà. 
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos. 
No gosava tocar-te. Et mirava, només, 
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca, 
un amor cast i humil, un amor religiós, 
amb unes ganes de plorar d'agraïment 
perquè t'havia dit que et volia i m'havies 
contestat que em volies. Irromperen de sobte 
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa 
tan divers dels neons en els establiments, 
alegre de teatres, de cafès i de vida. 
Tu duies un fesmil en una mà; recorde  
com el vares tallar mentre et parlava jo. 
En arribar a casa, el duies a la boca.