Joia, dolça conqueridora,
ja no et resisteix re de mi!
Ma vida acut tota al diví
clam teu i entorn se t'arremora.

Car tu has dit: -Començ jo fui
i fi seré; el millor és encara
per ser, en el temps, no en l'urna clara
de l'esperit. -I veig avui,

Joia, dar-se les mans eternes
mos anys, vetits de foll desig:
tu, sonora i dreta al bell mig,
la dansa rodona governes.

Mes, per damunt, sotja la Mort.
Així l'astor, manyer caçaire,
assetja, enfilat dalt de l'aire,
de la coloma el vol menys fort.

Joia, ¿per què interrogaria
si alces tu mateixa el vel?
¿No és la Mort l'amiga fidel
que en tot camí et fa companyia,

i ara a la porta del meu pit
ta furtiva sortida espera,
tu que entres com alta guerrera
i surts com el lladre de la nit?