CARLES RIBA
(1893-1959)

Poeta, narrador, crític literari i acadèmic. 

La seva visió poètica es veié influïda des de jove per les obres del romàntic Leopardi i per la idea ''paraula viva'' de Joan Maragall, així com pel mestratge personal de Josep Carner.

El primer llibre d'Estances (1919) significa una novetat en l'ambient literari, tot i que fins als anys trenta no se'l considerà un autor model, sinó més aviat un poeta obscur. Del seu període de consolidació cal esmentar, pel que fa a la crítica, Escolis i altres articles (1922), sota la influència ideològica d'Eugeni d'Ors, i Els marges (1927), en què es veu el mestratge de Karl Vossler.

El 1930 publicà el segon poemari d'Estances, seguit de Tres suites (1930-1935), que marquen les seves noves pautes creatives, ara allunyades dels clàssics grecs i amb més presència de la poesia europea moderna de Rilke, Hölderlin, Guillén, Valéry i, sobretot, Mallarmé.Versions de Hölderin (1944), Elegies de Bierville (1943), Del joc i del foc (1946), Salvatge Cor (1952), etc., són continuistes d'aquella línia i augmenten la popularitat i l'admiració cap a la figura de Riba.

Contribuí a la traducció al català amb obres tan importants com l'Odissea (1948, versió definitiva), Antígona, Electra (1920) i diverses narracions d'Edgar Allan Poe.

Un dels premis de poesia més presitigiós de les lletres catalanes pren el nom de Carles Riba. A més, les seves Obres completes han estat recollides per Edicions 62 i ha estat traduït a molts idiomes del món (alemany, japonès, neerlandès, xinès, gallec, etc.).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Carles Riba) per Òscar Vendrell i Heura Marçal Serra.

ELS POEMES