''Reconec les salvatges festes a què les potències celestes inviten el míser i el foll...''

''I ell és el foc sagrat que et perpetua damunt les cendres del desolament; no vulguis calma en ton oblit, oh ment, oh folla que has gosat mirar-te nua.''

''Joia, ¿per què interrogaria si alces tu mateixa el vel? ¿No és la Mort l'amiga fidel que en tot camí et fa companyia, i ara a la porta del meu pit ta furtiva sortida espera, tu que entres com alta guerrera i surts com el lladre de la nit?''

''Tot ton poder, llourat per la purpúria ombra fugitiva, s'escola al llarg de la quieta riba de ton eternitat; mes tu, et té esclava ton eternitat, en va et tempta la porpra fugitiva.''

''Amor, l'innúmer deute clama de dins l'abís! Vivim dels juraments, els sospirs, les besades infinites de tantes gèneres escolades! També un dia la casa clara i el verd país seran buits de nosaltres...''

''Val més la teva imatge que no mil pensaments. L'amor s'aboca al freu del temps escoladís. ¿Què hi fa si el temps ens tempta forces, fe, juraments? Un bla renou ens canta, i l'hora és molt feliç.''

''...voluptat. Jo et percaço allí, cuidant abraçar-te més pura, i és encara un engany mesquí: només ton ull pregon, gelosia, hi fulgura.''

''Fes-te'm coneixedor per l'àgil revolada amb què deixondeixes d'un salt la Veritat endins del cor adormissada, lla on l'albir del bé i del mal no envia el seu oneig -oh platja inviolada!''

''Feliç és qui no mira enrera, on el passat, insaciable que és, ens lleva fins l'esperança, casta penyora de la treva que la Mort havia atorgat.''

''... dins la nostra fusta mesquina
ressonen homes i ciutats,
tot el temps sens fi que ens circumda.
Cal fer rem, per no ser negats
dins la vida abstracta i profunda.''

''¿O ha d'ésser mon destí el de l'ocell reial que un tret, per folga, tomba del cel, i l'aigua indiferent l'endú, vençut rebel, cobrint-se amb l'ala inútil els ulls buidats d'anhel, sense un plany pel seu mal?''

''Amor, és dolç de callar, i no sofrir de cap ingenu pensament en mi que s'aturi sobtat i miri enrera amb un mig riure i un mig plor, com si un infant es perdia en una festa austera.''

'' ¿Què portes -roses, llàgrimes-dels marcits ponents del passat? Fos viva jovenesa i primer desig admirat, les roses i les llàgrimes amb què l'amor combat la jovenesa!''

''Cos que has estat feliç del gai abús! estoja el somni, com una ombra un foc: per a volar lluny dels destins segurs és trist -i és poc.''

''Ara és sola entre el foc de tes roses secretes i l'atònita llum la nua blancor -ah, les divines desfetes, en ta blancor, del tacte que a exhaurir-la es consum, les de tantes delícies tretes!''

''Carrers com fes, torres com esperances, ponts com desigs complerts, imatges en vertigen, com recances folles d'encendre's sense límits certs!''

''La soledat de tu i jo sols fa més vague el foc que en mi pensa; tu, amb la suspesa indefensa pregunta dels ulls -per on vols comprendre'm i estimar-me alhora, com els infants...''

''...com jo des dels meus ulls oberts, -ah jo i tu solitaris hostes d'un mateix misteri!- que incerts els mots amb què de sobte acostes l'ignorat que t'habita, si potser gelós, són per a mi!''

''-¿cap a quin secret que comenci tot just, oh humil sempre en retard, dins ta presó, al somni lliure que esperava el teu front? Per viure, recules, dolçament covard.''

''Iguals em semblena dreçar-se en el córrer: la poltra nua, la noia amb sa rialla, l'ona amb la seva vela.''

''¿A qui diré sinó a tu l'hora plorada en la solitud invisible, amor, on creix i calla el desig impossible, on tot verd és nocturn i tot astre insegur, on la set de més set fa el desig impossible?''

''El cor és massa expert: la rosa no el reposa; massa apassionat: sa esperança val més i val més sa tristesa; massa prop del teu cor: li cal el seu batec per vetllar en la tenebra.''

''Em caldria, la mà sobre el teu front, el parlar d'un llenguatge inexistent: violins entre els nacres d'un silenci marí, i aloses sobre el món en son primer matí i sil.labeig de fonts...''

''Per tres camins he encontrat l'amor, per tres se m'ha esmunyit: pels astres reis, pel cor premut, per l'alba del llevant florit.''

''Érem nosaltres amb la nit dins les copes. ¿Recordes? Ebris estranyament, parlàrem de vida per més vida.''

''Ella somriu. La sang juvenil del món torna a córrer, salta, brusca, amb el salt de la magnífica, i va temps avall, cap a sols més madurs -i ella neda, oh ritme! cap a l'estiu excessiu- ella i els déus i els meus ulls!''

''He navegat com Ulisses pel noble mar que separa, amb un titànic somrís d'obediència a l'atzur, l'illa de l'últim adéu, on es va inclinà' els meu migdia, i el necessari ponent, dolç d'una glòria sagnant.''

''La llibertat conquerida en l'apassionada recerca del que és ver i el que és just, i amb sobrepreu de dolor, ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva per al llinatge tot dels qui la volen guanyar...''

''Abans dels teus ulls, estimada, ¿hi ha un amor que, dolç, me'ls creés, que me'n fes uns camins d'onada? ¿Uns ulls per l'amor de després?''

''Riu la més folla flor de l'absoluta riba, la lluna, pensativa només si penso jo.''

''En mi s'extrema la raó que lliga, suprema, ànima, forma i univers. Però l'home! Semblança meva errant amb pas i amor divers, creix més i es gusta sense treva.''

''Vivim de mort, i no ens és grat; morim d'amor, i no s'hi pensa.''

''Pobra, entesa, la nostra vida, segons la llum, s'era expandida en una ardent obscura flor. Tot canviava en l'Aventura: si em miraves, no era jo; si reies, no eres impura.''

Exulteu, amants! ¿Somriuríeu, sants,de l'atroç gaubança, de tant d'indiscret temptejar el secret, de tanta esperança?''

''Ja per la mort no em calen torsimanys: és vida amunt que torna el meu camí; si el que he après no fruitarà per mi, el que he viscut no es comptarà per anys.''

''Cal fer pura a tot o re la jugada, com si ho fos: qui no mori d'amorós, l'amor no el prendrà a mercè.''

''Dins la nit, els meus anys han cridat i em desperten; semblen ocells perduts, sóc d'ells i no em coneixen: són meus i van errants perquè no em pugui entendre quan cerco en el meu corquè m'ha fet gran i feble.''

''Els estels, nus com els ídols que he refusat d'adorar: el bosc de l'illa més alta me'ls ha coberts sense engany; hi he retrobat la innocència, com si m'adormís del mar; he dit: El meu somni...

''Sapigueu-ho, es volien per no morir d'amor. Dos cossos es nuaven com un crit en dos noms. Dues vides petites responien pel món, i el seu deute de flama s'alleujava en dolçor.''

'' Ai las! la mort és trista! Deixà de respirar, se li entelà la vista... Ara son còs és cendra, no li negueu un plany: li mancà un any de vida per ser més vell d'un any.''