Ànima meva, assai
glatires per aquesta boca folla. 
Tant de voler en un sol sospir adolla,
tanta de força que no torna mai,
    i tu no ets lassa mai
de sospirar per 'questa boca folla.

    Tot ton poder, llourat
per la purpúria ombra fugitiva,
s'escola al llarg de la quieta riba
    de ton eternitat;
mes tu, et té esclava ton eternitat,
en va et tempta la porpra fugitiva.

    Ànima meva, assai
glatires. ¿Sents? S'agita la recança
dins el teu flanc. Oh plenitud que avança!
Si ara l'ofegues, no reneix ja mai.
    Ara és l'hora -o mai:
ans que en oblit, ta pau sia en recança.