Uns wiegen lassen, wie
     Aus schwankem Kahne der See.
                      Hölderlin

Feliç qui ha viscut dessota un cel estrany
    i la seva pau no es mudava;
i qui d'uns ulls d'amor sotjant la gorga brava
    no hi ha vist terrejar l'engany.

I qui els seus dies l'un per la vàlua de l'altre
    estima, com les parts iguals
d'un tresor mesurat; i qui no va l'encalç
    del record que fuig per un altre. 

Feliç és qui no mira enrera, on el passat,
    insaciable que és, ens lleva
fins l'esperança, casta penyora de la treva
    que la Mort havia atorgat.

Qui tampoc endavant el su desig no mena:
    que deixa els rems i, ajagut
dins la frèvola barca, de cara als núvols, mut, 
    s'abandona a una aigua serena.