Els nins, aucells dins la gàbia
del col.legi, esfullen pàgines.

Cel per les ungles. De fred
la lliçó els torna blava.
L'hivern, tonsurat, els mira
darrera els vidres... i passa.

La ribera de paper
del mar immòbil d'un atlas:
balcó on els nins contemplen
la pau rara de les ales.

Els vidres -mullats- copien
l'elegia de les aules.