La soledat de tu i jo sols
fa més vague el foc que en mi pensa;
tu, amb la suspesa indefensa
pregunta dels ulls -per on vols

comprendre'm i estimar-me alhora,
com els infants-, un nu moment
m'atures sobre el lent corrent
sense fi a esperar, ni vora,

d'un oci on el món desfés
l'esperit, sa màscara pura,
i ens deixés units per sa obscura
sang, oh dolç animal, només,

en un las amor sens paraula,
més vell que la més vella faula.