Car sapiats per cert que les disposicions del  
     món que ara corren, molt són pitjors que hom no.n  
     poria expressar, e Déus farà en breu pus terribles 
     joís que hom no poria pensar ni aesmar. 
              Arnau de Vilanova

Has viscut plenament i dolorosament 
en un temps i un país, has viscut en Europa 
uns anys determinats. Ara passen pel.lícules, 
documentals d'aquell temps, de tanta misèria. 
S'esgarrifen els fills. ¿Sols hi havia la guerra, 
les delacions, el tacte de colzes, sols la fam? 
Oh sí, també hi havia, com la ceba que grilla, 
un amor impensat per a tota la vida: 
s'amagava en els cines, en les darreres files; 
presumien, els jóvens, agafant-se del braç: 
prudentment es soltaven en arribar a a casa. 
¿Els besos, els abraços? Oh sí, també n'hi havia, 
com hi havia també un sentiment confús 
de culpabilitat. I la barbaritat 
de sobte es perpetrava, torpe, en un replanell. 
Oh sí, tot era trist. Era alegre la vida. 
Ara tot és distint. Fan futbol per la tele.