Això era i no era 
quan naixia la Primavera. 
Ai-do, ai-do, 
trompeta de Borbó.

La tarda del dissabte 
m’enamoro a la plaça. 
La nit del diumenge, 
a la cantonada. 
El dilluns, a la fira. 
El dimarts, a l’hostal!... 
Febres de maig  
duren tot l’any!

Quan toquen bota-selles, 
el diumenge de matí, 
totes volen anar amb mi. 
Ai, Amor, jo no partiria! 
Tàtara, tarara ri, 
amor, he de partir.

Avui ja no és avui. 
Ahir no era ahir... 
El cul del meu cavall 
només veureu de mi, 
ai els marits!

Camins d’Igualada, 
camins de Fraga, 
les esperances!

Per l’Ascensió, 
cortines al balcó. 
Ai-do, ai-do, 
trompeta de Borbó.