''Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.''

''Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.''

''Avui ja no és avui. Ahir no era ahir... El cul del meu cavall només veureu de mi, ai els marits!''

''-Adéu, llençols, pomerars, alfabegueres! Claus mentideres anaven al llac, als aires brunzents.''

''-Només em serà turment el record de les fulles. Servent que portes l'espasa: no et sabia tan lleuger!''

''Amor, senyor de l'ampla monarquia que publica el clavell i el foc proclama  en l'ardor de la galta i en la flama de l'exaltació que l'aire cria...''

''Però jo m'he perdut en les planúries que han oblidat la dansa, el crit de l'aigua entre alzines i roures, entre llunes sense rius, sense pous, sense ones altes.''

''Serà espasa i trencarà totes les cadenes; les grises rengleres d'arbres li ensenyaran arts de bruixes; el seu cap serà penjat a la Porta Pintada i el guardaran a la nit, perquè no parli.''

''El dia morirà si tu dius el secret, el secret de la sang, el despòtic secret que et nua a cada solc i a cada núvol. Infant que saps paraules revelades: presideix el suplici de la tarda!''

''He vist la vostra ofrena, he fruït del vostre do sobre la sang dels homes i les coses. Cilici de la mort entre la pau de valls desconegudes. He lluitat amb tota la nit adelerada de silencis.''

''Terror entre les sales buides, quan veig el llit amb el mort, viu entre els llençols, i serenades a la plaça, i remor de ganivets, enfora...''

''Estic sol en aquestes ombres i sento caure ones de sang, enmig d'una alba trista i aspra.''

''M'exaltaré damunt els horitzons  i trauré les banderes al desert de la darrera cavalcada.''

''Els arbres del parc, sembla que es perdin en llunyana visió de vell gravat, tot plena de màgica dolçor que fa pensar en velles enyorances.''

''Quan ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondàries de l'oblit, l'abella só que clava la roent agulla -fúria i foc- en el seu pit.''

''Quina és la seda, quin l'atzur que vibri tacte més pervers? Quin mot és el mot més impur per empresonar-lo en el vers?''

''Al fons del vell carrer hi dansaven sardanes, d'homes i dones bull la plaça endiumenjada; aquell matinet d'or era ple de rialles, de besos i de crits i braçades en l'aire, de cares radiants, desitjos i esperances.''

''Només imaginar-ho! Quina joia de córrer tot el port, lliure, i tombar enfollit dins el fang i l'aigua bruta! I sentir les cadenes allunyant-se rera el vaixell de foc i de fum negre...''