I

L'ombra dels arbres sobre l'herba és teva 
i el vi dins els cristalls encesos, blancs, 
fill de noces terribles entre el sol i la terra. 
El dia morirà si tu dius el secret, 
el secret de la sang, el despòtic secret 
que et nua a cada solc i a cada núvol. 
Infant que saps paraules revelades: 
presideix el suplici de la tarda! 
Desvetlla't en el vent de cada fulla, 
com una flama perseguida d'aires. 
Deslligaràs les feres i les brases, 
palau del foc i palau de la carn.

Carenes i serrals cremen altíssims. 
Proclamen el martiri de la tarda. 
Ball de vents, progrés de la primavera, 
bressa l'infant i encén magranes, prunes.

  II

Les banderes, les proes dels grans vaixells de l'aigua 
trenquen fogueres de rosers incendiats. 
Cabelleres de l'aire, cabelleres de l'aire 
dins els boscos, dins els jardins il.luminats.

Trompetes militars de l'incendi retrunyen, 
embriagues de l'avançada de la nit. 
Tropes de l'aigua vénen secretament i vetllen 
l'alba lassa i amarga dels despertars marins.