D'un en un se n'isqueren els difunts,  
calladament, entre les tombes gràvides,  
i es concentraren a la porta del  
cementeri, amagant-se entre els xiprers, 

i circulaven entre els morts consignes,  
subversives consignes ben xifrades,  
mentre esperaven l'arribada de  
l'enterrament del metge. Però el metge, 

dins el taüt, es va apercebre, amb pànic,  
de la proximitat del cementeri  
i la subversió d'aquells clients, 

i amb els peus i amb els punys trencà la tapa  
i se n'anà corrents entre les vinyes,  
i no parà fins arribar a Nàquera.