M’ha fet ganes escriure-vos aquestes
quatre coses que possiblement ja sabíeu,
perquè en aquesta entrada de desert
quan venim d’un oasi –això és el desamor- 
he descobert animals nous
que m’han ensenyat que són habitables
alguns racons de la vida 
on jo creia que només hi havia un balancí
on s’arronsen les formes i capeja la mort.
He descobert, i això sí que és important, 
que les larves que tant em creia conèixer
i que tant m’esmussaven, 
de sobte esdevenen papallones
i com a garlandes en posam per tot, 
des del replà de l’escala 
fins a l’ampit de la finestra; 
perquè l’home també fa coses belles
per combatre el dolor.
Ara ho sé, i not com he tancat una mà
i aquesta m’ha estat coberta de ferro,
per copejar, amb seny, quan faci falta.
Ara també sóc tot això que he après. 
En don unes gràcies de pebre bo.
Ara seré ben rebut per aquests paratges, si fa falta,
però enyor la meva terra: 
Jo he nascut per habitar un oasi.