''Mil cops es fa de dia, mil cops es fa la llum -multiplicada- a les minúscules gotes de roada.''

''Ara tot camina cap a la voluptuositat blanquíssima de les teves mamelles on em refrec escamant-me les pelletes mortes del record.''

''...i escric!, fins i tot escric, i em surten versos bàrbars, descompostos des del centre i quasi sempre són tristíssims, són dotats d’una bellesa inútil...''

''D’hores ençà, us deia, el temps ha esdevingut un lloc on perdre les coses.''

''Si el record de passar la mà per la teva pell ben bé podria tenir semblança amb la rampa de quan hem dormit amb tot el pes damunt un braç.''

''Deix una darrera vegada el pensament en suspensió, arriba la nit i res m’ajuda a posar nom al meu dolor, però el dolor ja no és meu, pertany a les platges.''

''Esclaten bofegues a la calç viva del pensar i encara no se sap si la capacitat de solitud mata o porta la indestructibilitat.''

''Ara seré ben rebut per aquests paratges, si fa falta, però enyor la meva terra: Jo he nascut per habitar un oasi.''

''I un dia l’Home és trobà als colors fornicant amb els números.''

''Una soledat feta de silencis ha estat la que ha permès que jo senti allò que l’home i la natura calla.''

''Em deixa un paper quadriculat sobre el llibre tornat sobre el meu estudi: Falsos, els somnis no són així. Paraula de Tedi.''

''Em disposo a la traducció del llenguatge que eructa la terra, als poemes furtats al silenci que guarden els paisatges, paisatges que, com per error, dormen fora de mi i que jo segueixo sentint per dintre.''

''Al meu jardí hi viu l’home que veu un arbrea la mà que sustenta una llavor.''

''El bosc parla de la soledat de l’arbre.''

''D’un mateix element neixen diferents pedres i actituds. Així, igual que succeeix amb el carboni, les pressions fan de l’home grafits o diamants.''

''Aquesta cicatriu és meva, aquesta barba amb l’ombra de tres dies és meva, aquesta manera de tossir també és la meva. Una nina llança una pedra a l’aigua. Aquesta mirada l’has portada tu.''

''...hi ha infinits que són en aquest món i fora d’aquest alhora: monedes d’or fora de curs.''

''Estat canviant de la llum, misteri obert a la sang dels homes que ara et miren; jo, també home en la nit de la teva mort, en absència teva, et deman alçar la veu per contar.''

''És de nit, satèl·lits, quan jo em faig gran.''

''Hi ha nit en tots els metalls que es refreden i acers escampats arreu on hi ha nit.''

''...com si la mirada cerqués palpar, o amb ulls directament atrofiats, atavismes d'un passat solar, eterna és la nit dels peixos abissals.''