II
Tedi, buit per naturalesa,
desconeix tots els ocells
i sent vergonya de matinar.
Podríem dir que és un ésser crepuscular
tot i que en realitat
el que realment li proporciona calma
són les nits sense estrelles.
A la seva respiració apareixen aiguamolls
on clapoteja i somia en brou de pollastre.
Ara dorm tranquil:
Les factures estan pagades,
surt a comprar un sofà italià.

IV
Tedi al prat espanta mosques i l’inici empastifós de l’estiu.
Tremola davant una minúscula aranya.
Es troba assetjat davant la disparitat de colors i 
qualque cosa a l’olfacte que recorda vagament el perfum de dona.

V
Li dic: Escolta Tedi, ¿quan deixarem de jugar
amb l’ossada de les paraules?
I Tedi em duu a visitar el metge.

IX
Com si existís doblement,
Tedi a les becades de l’estiu.
Humitat punyent. Pantà en l’obscuritat de la cambra.
Pastís tendre de fruita podrida...
I es desempereseix a la cuina amb ulls febrosos
i bols enormes de cafè calent.
Tedi conserva a la llengua
el llot oníric dels seus paisatges interiors.

I crema i mor 
l’horabaixa.

XII
Aquest matí quan Tedi s’ha decidit a llevar-se
la por ja li portava tres hores d’avantatge.
Li hauria agradat veure que els llençols atrotinats
eren homòleg del sant sudari de Torí,
prova fefaent d’una segona vinguda,
d’una resurrecció esdevinguda al migdia, ja sense ocells.
Ara Tedi es raspalla,
ara hi ha sang de Tedi al raspallet de les dents.

XIII
Deixo a Tedi un volum de la meva col·lecció de pintors moderns.
El sobresalten les il·lustracions surrealistes de Marx Ernst i Tanguy.
Em deixa un paper quadriculat
sobre el llibre tornat sobre el meu estudi:
Falsos, els somnis no són així.
Paraula de Tedi.

XX
Tedi no beu aigua
per clamar la set,
sinó amb la intenció d’evitar-la.

XXI
Canvia de mòbil Tedi
cada cop que l’antic l’informa
que no hi caben més SMS
per manca de memòria.

XXXIII
I Tedi
és sorprès pels efectes devastadors de l’amor.
Ara crida, ara somriu i plora,
ara vol aprendre a cosir un botó;
sorprès per efectes imprevisibles sense pastilles,
escolta Hurricane de Bob Dylan.
Un cop de vent obre amb violència la porta de la cuina.
Hi ha una segona portada,
bota en pluja d’estrelles la vidriera de la porta de l’habitació.