Em moriré escrivint els millors versos  
de l'idioma català en el segle  
XX, amb perdó de Rosselló i Salvat,  
amb el permís de Pere Quart i Espriu. 

Foix plorarà moltíssim en saber-ho  
i inútilment intentarà un sonet,  
l'únic sonet que li serà rebel  
i mai no passarà del tercer vers. 

Fuster, Ventura: no direu que no  
us he avisat a temps. En els papers  
faran elogis precabuts -oh, sempre 

es necessita certa perspectiva.  
Pensa en el nostre poble, i li demane  
a Déu, una mort digna. Déu que ho faça.