Em posareu entre les mans la creu  
o aquell rosari humil, suat, gastat,  
d'aquelles hores de tristesa i por, 
i ja ninguna amenitat. Després 

tancareu el taüt. No vull que em vegen.  
A l'hora justa vull que a Burjassot,  
a la parròquia on em batejaren,  
toquen a mort. M'agradaria, encara, 

que alguna dona del meu poble isqués  
al carrer, inquirint: "¿Que qui s'ha mort?"  
I que li donen una breu notícia: 

"És el fill del forner, que feia versos."  
Més cultament encara: "El nét major  
de Nadalet." Poseu-me les ulleres.