Ensems ab dir la pena que ens tormenta
en fet d'amor que ens torba l'esperit,
en semblant cas diré com és sentit
de part del cors quan dins si l'aposenta.
Los tres poders que l'esperit procura,
enteniment, memòria i voluntat,
guien aquell ab tanta potestat
que en llur parer tot son poder atura.

Los cinc sentits que en nós posà natura,
veure i oir, olor i el gust juntat,
també lo toc, son ésser és posat
en ben servir los tres ab molta cura.
Primerament, l'enteniment es guia
per mig dels ulls en fer dilecció
per sols parer, no per jui de raó,
que, si es seguís, alta virtut seria.

Considerant l'enteniment tal via,
fa reservar memòria en la saó.
I lo desig, seguint la intenció,
cerca son gust, per bo o mal que sia.
Oir aprés, volent sentir la cosa,
dóna de fet a voluntat sa part.
I al bon olor del gust on creu ser fart
sens perdre punt la diligència posa.

Lo toc, aprés, nostre voler disposa,
seguint delit que en tot lo cos repart;
en açò, ferms, tot nostre engín i art
posam, deixant on nostre bé reposa.
Té dintre nós tan gran poder i força
Amor quan vol, que en son voler està
de fer-nos bé o mal, si li plaurà.
Ningú no pot fugir per més que estorce.

     Tornada

Oh ver Amor, vós que regiu la escorça
i l'esperit al lloc on bé volrà!
A vós reclam guiau de vostra mà
tot mon intent on lo voler s'esforça.