Boires dalt del cim.

El meu cor brunzeix 
enmig d'aquesta calma 
tan 
      estranya, 
                       quasi 
                                  irreal.

Tu mires tristament 
la tarda 
somniosa, 
                 i el tall del vent 
és profund 
                 perquè ho vol ser.

Dalt del cim les boires 
s'han aturat 
i semblen eternes.

El cim 
i 
el meu cor 
són una mateixa cosa.

Tu que ets d'ombres 
i véns de lluny, 
claves en mi 
els teus ulls blaus.