JEAN SERRA
(1952-)

Poeta eivissenc nascut a Algèria, on s'exiliaren els seus pares. És una de les principals veus de la nova poesia escrita a Eivissa durant les darreres dècades. Arran del seu activisme cultural és guardonat amb la Menció d'Honor Sant Jordi de l'Institut d'Estudis Eivissencs (1994).

La seva obra destaca per la perfecció estilística, per l'elegància formal i per la subtilesa en la penetració dels sentiments. En la seva poesia s'observa una línia que va del lirisme íntim, amorós i eròtic, a la reflexió existencial i, en general, a una meditació sobre la condició humana.

Recollí els seus primers llibres a Estroncar el soroll: 1975-1988 (1996). Més endavant, publicà Des de la quietud (2003), premi Vila de Martorell, o Convocat silenci (2003), premi Vicent Andrés Estellés. El seu poemari més recent és Vida guanyada 2005). 

Fruit de la interdisciplinarietat artística, de fer dialogar la paraula escrita i el dibuix, ha publicat Més mar i cel i vent que terra (2004).

En el camp de la prosa destaquen Poema al pare (1987), Quadern d'Istanbul (2005) o Punt de cadeneta (2007) o els assaigs Per arribar a ser (1994), A la vora de Villangómez (1995), premi Baladre i Ales que s'obriran a un nou embat (2006).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Jean Serra) per Guillem Molla. 

ELS POEMES