''Però la teva presència  el meu espai dibuixa de cambra tèbia i amoroses herbes.''

''Existeix una verge eternal que és la terra i un eixam que és el poble. Damunt vosaltres abocaré el meu amor.''

''...escolta la música del temps futur.''

''En el nostre jaç (quan el temps s'anul•la) apaivagues la quimera.''

''No calen paraules on és viu i tossut el plaer!''

''Amor, l'amor, amor, quin mot més ric: acte sublim -la nit torna matí... Dos éssers estimant-se obren la via.''

''Papallona de vidre i flor de flames minvants: el vent de la muntanya, l'aridesa i el seu crit.''

''Per què tanta mar, tan poca illa, per què?''

''Una treballada paraula, lleugera i antiga ressona, abocant-se, viva, dins la vall.''

''Els anys passen dins la testa. Va i ve, la puput, va i ve. El seu cant de misteri en el cor obre una escletxa.''

''A hora foscant, del meu cor al teu eixien les sagetes de foc i de mar.''

''Jo desitjo el cos d'herba: l'oriol canta la tarda.''

''Com m'havia agradat jeure damunt l'herba del prat, i, ara, tot és memòria trencada, somort esguard a l'alta muntanya.''

''Miraré el futur ajupit entre mates en els vespres del teu món.''

''Ens estimem damunt la sorra i no vull oblidar-ho, perquè és ànsia primera.''

''Eterna lluita: salpar en la barca resseguint horitzons i velles cales.''

''El cim i el meu cor són una mateixa cosa.''

''Et veig, majestàtica, com terracotta púnica, provocant el meu desfici.''

''Damunt les muntanyes els núvols s'escapen. Deixo oberta la finestra: comença el mester d'amant!''

''Abans vaixell enfonsat, ara torno a la superfície del mar, i retrobo la carícia i els llampecs d'aquest mirall de dues llunes.''

''Frueix del port i la badia del seu espectacle canviant, de l’afany bàrbar i la història repetida en tantes formes.''

''L’existència para paranys i necessitem cercles per a no enfonsar-nos.''

''Si per ventura avui vas al port, passeja i contempla. Recorda la història, sàpigues en tu mateix descobrir la imatge fugissera.''

''Escoltarem els nostres somnis, els acceptarem apassionats. Retornarem als principis. Reescriurem la geografia dels vius i dels morts.''

''Tal volta conquista del meu braç, o verb de pautes entranyables. Potser el meu amor, que cap tempesta apaga.''

''...pruïja del cos i de les mans on s'escau  boca i llengua al mugró al melic a la cuixa a l'engonal al suc divinal arborat  vaixell resseguint horitzons altres...''

''...en miquel era silenciós bon xicot i bon estudiant el bernat i el santipau contaven experts les seves aventures al barri del vici i es deixaven créixer bigoti...''

''Cada cosa existent sota els estels té el seu destí justificat. Esbrinar-lo pot ocupar la vida.''

''Aquesta tarda d'estiu, porta els aromes d'una tempesta. Com la terra la pluja, sedec de tu, t'espero.''

''Espantant enllà de les ombres quotidianes la llum de les tenebres l'inefable presència que molt aviat pressentires definitiva''

''Herència clara i pura de l'amor. Enllaç amb el futur que ja és ara. Raó de ser d'haver viscut per a tu filla meva''

''Tot és en tu i en les coses i els altres. Latitud on l'esperit habita lliure''

''...homes dones nens de les seves llars desposseïts de tot  indocumentats vaguen per un mapa devastat cercant "EL MÓN     DE L'HOME LLIURE" 

''Pau, però quina? La que en solitud sento, al cim dels cingles, davant del mar en calma? O la pau de les armes?''

''Era, la teva, una vida girada d'esquena al repte. Cridat per les paraules dels llibres, despertares.''

''Quan, de nit, varen estassar l'olivera que, des de casa, cada matí mirava, esquerdat em deixaren.''

''Sempre buscant-te, defugint-te, com l'ona cerca la cala i torna mar endintre. Captiu d'amor, amada.''

''L’oratge gèlid forada foscos límits. Foc de tenebra.''

''Matí de núvols i gavines que volen amb parsimònia.''

''Què hi cerquem, nosaltres, en aquestes pedres assenyalades? L’home contempla l’home, però el temps posa fronteres.''

'' I arriba un moment en què, lliures ja d’egoïsme i d’ambicions comencem a sentir en les profunditats de l’ésser, l’eco d’un múltiple clamor.''

''La mort, no l’esmentis. Vindrà tota sola pel caire més rúfol.''

''Seríem indignes d’obrir les portes de l’habitació on tot és possible,s i del caos aparent que ens envolta no salvéssim la nau dels nostres somnis.''

''On la música estel·lar ressona dins la pedra. On el topònim s’aferra a la pedra. On l’home s’alça com una torre de pedra.''

'' Puja, però, si vols, coster amunt fins als clars cims on l’àguila, lliure, fa el seu niu. Tanca llavors els ulls i contempla de bell nou la vasta panoràmica interior. Veuràs el que no se veu.''

''  Contemplaré l’aurora dels teus ulls, i la distància se fondrà dins el cocó que m’ofereixes. Saciaré la meva set de futur a la font íntima del teu engonal, recer feliç enmig del Caos...''

''Diràs aquest món acomplert dins la mirada, que té els límits justos de la mirada clara, el contorn precís d’uns llavis en calma...''

''Els grafitti –pintura i paraula unides contra la manipulació i les banderes-, fent parlar les parets mudes, són el revers magnífic dels temps eixorcs que corren...''

''Però enmig de l’ermàs inhòspit s’erigeix, potent, la veu que salva del desconhort i la pèrdua.''

''  Quin alt missatge desvetlla el mot d’espurnes! Quin goig ser molsa al teu costat! Perquè dius silencis fecunds com la terra que trepitges, ets hostatge del vast espai on el crit primer rebenta l’estelada.''

''¿No sentiu la xeremia sembrant l’afany enmig del prat, o aquesta sínia que poua l’ànsia del fons del temps?''

''Ben endins de l’obscura cova que t’habita, la paraula viva recompon el mosaic de la tendresa, el llibre dels contes obert damunt la taula fitant els batecs del mar.''

'' Damunt l’escuma opaca de la ràbia crepiten boques famolenques brandant la torxa que un vent generós revifa.''

''¿Qui desarà des d’ara la joia compartida al jardí que un temps va ser refugi del secret de la vida?''