Els teus ulls, 
com llàgrimes fixades pel temps, 
són dues pluges misterioses. 
Els teus llavis, 
com anelles de plata, m'inviten 
a dormir damunt la molsa 
humida i prima de l'hivern.

Abans vaixell enfonsat, 
ara torno a la superfície del mar, 
i retrobo la carícia i els llampecs 
d'aquest mirall de dues llunes.

Els teus llavis, 
tumultuosos i fèrtils com la saba 
que rega les feixes de l'amor 
els teus llavis reals 
com vidres de melangia i record, 
em condueixen sempre 
a freus de sexe i temporal.