7

Torno al prat, quan vespreja, 
a collir gladiols, els primers  
de la temporada.

De la terra que llauraren 
passades generacions, 
conec el seu treball, 
palpo la fragància dels anys, 
el murmuri de les oliveres, 
els seus records.

L'ombra nocturna s'enfonsa com una arrel 
dins la memòria. 
De la mar m'arriba la seva cançó 
alliberada, la veu del temps, el futur, 
la llavor que espera el seu moment.

La tarda també entra dins de mi 
amb exuberància vegetal.

Els vels fluctuen com boires.

Escoltarem els nostres somnis, 
els acceptarem apassionats. 
Retornarem als principis. 
Reescriurem la geografia 
dels vius i dels morts. 
 

8

Hi ha tanta abundància de dolor en el món, 
tants cadàvers vivents, tanta glòria 
podrida. Hi ha carrers que duen al misteri, 
hi ha jardins on treballa l'amor violat. 
Hi ha grans renúncies, forats d'extermini, 
ràbia i gemecs humans. Hi ha un amor 
pur a cada racó, un amor adúlter 
a cada casa, un amor esquiu vora la mar. 
I tot això no és prou perquè hi ha massa 
del que hi ha, i hi ha mosaics plens de fàstic, 
d'enteixinades històries, de quotidianes 
escrufulositats, d'esquadrons de la mort. 
Hi ha el desig que nia i creix. 
I creix l'amor d'un profund anhel, 
malgrat que és massa l'abundància 
del que he dit o del que he callat.