2

Anida al cor del temps
una volguda veu,
coneixedora de llunyanies
i ports molt diferents.

Tal volta conquista
del meu braç,
o verb de pautes
entranyables.
Potser el meu amor,
que cap tempesta apaga.

Somrius, serena i cauta,
i en mi confies
paraules com espurnes.
Encès pel teu foc,
la lluna i els estels
em fan companyia.

He conegut, mercès a tu,
moltes nits belles,
encanteirs de somni
i vibracions d’èxtasi.