Mires des de la talaia de la teva vellesa els anys transcorreguts 
   la feina ben feta tots els comiats i em dius "el temps passa 
   així mateix de pressa convé per això aprofitar-lo" 
Avales amb la teva pròpia experiència cada una d'aquestes paraules 
   pronunciades des del llindar de l'última frontera. 
Res no t'és estrany perquè has apregonat en plenitud fecunda al  
   llarg de la vida els sentiments més purs 
Espantant enllà de les ombres quotidianes la llum de les tenebres 
   l'inefable presència que molt aviat pressentires definitiva