L’important del que veiem és el que no veiem.
                                                                         BIEL MESQUIDA

Debades sotges encara la fosca callada, damunt l’herba resseca del temps. Només t’espera, closa, la muda resposta que clivella la murada de pedra. Debades proves d’esbrinar davall l’estelada cap certesa suprema. ¿Què debanes encara? D’aquesta banda de la riba no sabràs l’entrellat de l’altra.
     Puja, però, si vols, coster amunt fins als clars cims on l’àguila, lliure, fa el seu niu. Tanca llavors els ulls i contempla de bell nou la vasta panoràmica interior. Veuràs el que no se veu. Surt també de tu. Vola de la penombra cap a la llum total. Un domini sense límits s’obrirà, regne de pau sols conegut com una gràcia. Sentiràs, en soledat profunda, la música secreta que l’absolut silenci revela dins el buit.