Quan un científic mira una pedra 
no veu tan sols un objecte contundent, 
hi veu tot un entramat de molècules, 
l'estructura tridimensional dels silicats, 
l'acumulació ofegada de foraminífers. 
Quan mira un arbre coneix el perquè els seus colors, 
la distribució espacial dels àtoms de la clorofil•la, 
les cadenes de carbonis asimètrics que li han donat vida. 
Quan era un infant es demanava el perquè 
de la duresa de les roques, 
el canvi del vi en vinagre, 
per què la sobrassada torna blanca, 
no sospitava la bellesa dels símbols, 
el bell alenar del coneixement 
i que la mirada seria un acte de creació. 
De la natura de les coses 
cal extreure el plaer de viure.