ÀNGEL TERRóN
(1953-)

Catedràtic de Química inorgànica a la Universitat de les Illes Balears i poeta palmesà.

Amb la seva pràctica poètica s'enfronta i mira de superar l'enfrontament entre ciències i lletres, ampliant els horitzons de la literatura tradicional sense deixar de tractar temes clàssics com l'amor, el pas del temps, la filosofia o la quotidianitat.

Els poemes d'Àngel Terron, d'estil precís i hermètic, però bells i suggerents, combinen fórmules, caràcters i figures sòlides dins l'espai textual, per plasmar la vida en la seva complexitat.

El títol del seu primer poemari, Iniciació a la química (1977), palesa aquesta manera de fer que ha conservat a Llibre de Mercuri (1982), Ternari (1986), Sons nets (2004), À Mon Seu Désir (2007) i Els noms del cervell (2013), etc. 

La seva poesia ha estat antologada en els volums Al·lotropies (1996), Paraula de poeta (2002) i Art breu. Antologia 1973-2008 (2008).

 

Contingut elaborat en col·laboració amb l'AELC (Àngel Terron) per Mar Veciana. 

 

ELS POEMES