''Encalçarà amb cor alegre les llagostes, que boten ben sorpreses  a la terra dels camps segats on a l’estiu són hostes...''

"no sospitava la bellesa dels símbols, el bell alenar del coneixement, i que la mirada seria un acte de creació..."

"El plaer és una reacció química."

"No cal pensar: el sol lluu per a tots, inunda els marges d’oliveres grises. Tendre serà el gest que ens assassini, intens serà el foc que ens difumini..."

''No hi ha senderes, els camins són nafres. Volen ocells, escultures es fonen. Menja la rata, desmembra-li el cos. La festa és sang, flam o fluorescència. Com lluitarem contra l'ardor dels camps?''

''Ara s'acosten copsades a la hipòtesi però de vegades la hipòtesi i el real coincideixen, llavors a un angle de l'escenari un home plora.''

''Escolliu el dissolvent exacte com la paraula estimada. Cent símbols us deix i no n'encertareu cap més.''

''...groc blanc vermell negre. El món és tal com vull.''

''El plaer és una reacció química.''

''Quatre ditellades de sang, pura imatge d'hemoglobina vessada, lluent de mil ulls de mil sols, dibuixades amb òxids de plom damunt el groc...''

''Si el cremes et queden les cendres, restes d'impureses metàl•liques. Ben tintat, sobre el paper, el poema. Amat o amada no esqueixis la seva fragilitat.''

''De la natura de les coses cal extreure el plaer de viure.''

'' La lluentor és mal camí. La frescor de l’aigua és mala de tastar, mala de guardar, mala de tenir. Càntir o selló o gerra per l’ansa ben complida agafares.''

''Fertilitat el crit si noble és l'art, ofrena a la natura sigui est fat ara que és per ventura merla el gat.''

''¿Serà la nostra impietat cercar la bellesa en el vi, en el foc o en la conversa?''

''No serà millor restat perplexos i esser devorats per la ventura, esdevenir amb el temps geològics suport del cristall  que manifesta la magnificència de la llum?''

''Avui els poetes es pensen que el seu art és sols gramàtica, són necessaris cabals per conèixer la natura; tothom l'usa com a fruita de tast i ningú l'estima.''

''Cap mirada no abasta el nostre voltant, fragments se'n destrien: la dissolució d'una cultura a canvi de sanitosos profits.''

''L'home és la mesura de totes les crueltats: perverteix els animals domesticant-los amb pobra pitança, crema els boscatges, enverina la mare de les aigües...''

''Què en farem, de les seves iridescències ofegades, ara que ens manca la saviesa dels infants, quan la natura ja no és extraordinària ni en l'energia de l'artifici?''

''El traç, un temps ferm, decau en balbuceig. El dolor impossibilita la dicció.''

''No desesperis per la minsa garba de la comprensió que el lector simula: fereix-lo amb l'agulló del dialecte.''

''No em calen rims avars amb la tendresa, era arlequí amb el pas jove i maldestre perdut de nit dins el tremor silvestre quan vaig trobar sorprès la subtilesa...''

''De les il.lusions, ara ben mòltes, ja se n'oblida: vota amb papereta amb dibuix de gavina. És la cordeta de xots que tu refuses sense voltes.''

''Pensa en l’orbe, la idea o l’humus, llepa amb la saliva el mineral somni que el gust contorba per fèrtil, tot guarint-se amb la invectiva.''

''...cerc mots sencers de formes raonables; com els toscs estris fets per l’homo faber per caçar dins boscatges perdurables.''

''Cal intentar ésser lliures del passat per caminar més lleugers. És realment això, el que volem, o ens estimam més el pes dels alcohols i les nafres que ens alimenten?''

''L'home és un depredador d'homes. El poble no elegeix els líders, aquests es proposen a si mateixos com a ungits per la sagnant motivació de devorar els cabals públics i de menjar-se els somnis de la gent humil.''

''Quan un vol descriure la realitat, neix la ficció.''

''Volem que el desig quedi al descobert. Ho aconseguim, però ens resten ferides irritades a les mans, nafres amb la coitja de la lluita contra la realitat.''

''Sempre ens cal escollir entre la dignitat i la conveniència.''

''Quin pagament em podeu donar més gran que la pròpia emoció? Si el raonament presenta crulls, per què no en parlau?''

''I el poema en prosa? Caldrà cavar en la terra humida per trobar-ne les arrels...''

''Els dos conceptes, ritme i cant, fineixen a la fi en la poesia amb el mot sacrificat.''

''...em marquen amb bellesa que ha passat un any més i jo encara som aquí, i que els brots tortuosos de ma vida poden oferir petits pètals d’un color inversemblant.''

''El paradís és un emblema pairal bastit amb contarelles fetes a l’aixopluc del foc i la tendresa dels majors.''

''Ens hem segregat de la natura, malgrat que aquest fet no ens faci més rigorosos''.

''La perfecció és inassolible, l’ansietat la destrueix: porta aquesta tremolor maligna que panseix el cos més aviat que el temps.''

''Quan un es passa el jorn treballant en coses petites, no té temps de pensar. Per imaginar cal construir un espai mental que ens permeti albirar el mai no vist.''

''El sutge que s’hi amagava era a voltes un record del dia que havíem viscut amb la violència dels infants a la recerca del món nou que s’ofrenava als nostres ulls entre els cards i els insectes del campet.''

''Jo no m’atrevesc a jutjar mai ningú, sols a mi mateix quan estic serè. Sortosament, això no succeeix mai, o quasi mai...''

''Els morts i els records ens fereixen. Com podem tenir records d’algú que ja no és viu? És com guardar una pel·lícula antiga: les imatges es mouen, però no es mou pus la vida.''

'' El desfici per tenir més i més no porta a cap final complaent.''

''I jo som viu malgrat que encara ignor de quina matèria és fet l’aparell que em permet caminar sense destrossar-me les potes de l’ànima.''

''Els que van amb rodes d’eruga mai no poden comprendre la potència de la imaginació quan bat les ales.''

''...els escolars podrien ésser com molècules contingudes dins una canonada que sembla portada cap a la torre de destil·lació de la refineria de petroli.''