La llum freda del quiròfan 
il•lumina infinits petits móns, 
emperò la humanitat no suporta gaire 
grans dosis de consciència. 
El pensament sols és viu 
dins els emblemes que basteix 
per esculpir les imatges de la natura. 
L'agre de la terra o la mitologia o la ciència 
són els recers on la bella necessitat sobreviu: 
esteles blanques al front dels cavalls suosos, 
triangles per mesurar l'espai que el cor no abasta, 
oracions o microbis dins els fems de la terra 
per fer-la fruitar amb delitosos poncirs. 
Caminam embadalits sobre la pell d'animals assassinats 
o làtex d'arbres dessagnats cuit amb sofre. 
Cap mirada no abasta el nostre voltant, 
fragments se'n destrien: 
la dissolució d'una cultura a canvi de sanitosos profits.