No em calen rims avars amb la tendresa, 
era arlequí amb el pas jove i maldestre 
perdut de nit dins el tremor silvestre 
quan vaig trobar sorprès la subtilesa

dels teus ulls blaus amb iris de franquesa. 
Si de bell nou pogués viure el pedestre 
trajecte que em menava al cim terrestre 
entre els bruns cossos de la vida fesa!

Corprès record els membres, que tu integres, 
i ensum els teus turmells d'olor tan dolça 
entre els cars gests dels llavis en gaubança,

quan a la plaça et trob amb mots alegres 
en temps plujós fent reverdir la molsa 
dels carrers empedrats amb l'enyorança.