A Josep Lluís Pomar

A l’escola, de nin, ens revisaven les mans, no podien dur mai brutor. Era un poc humiliant aquella revisió d’higiene i cortesia. El sutge que s’hi amagava era a voltes un record del dia que havíem viscut amb la violència dels infants a la recerca del món nou que s’ofrenava als nostres ulls entre els cards i els insectes del campet.

Gratar, remoure els desigs, són feines pròpies de la recerca que ens taca amb morques els dits de l’ànima. Recercant els músculs i l’anatomia, Miquel Àngel Buonarroti desencarnava els cossos dels cadàvers, els desproveïa de pell, els palpava i disseccionava, llavors dibuixava l’avidesa de gosar i sentir amb tinta xinesa. Ell sempre portava les ungles brutes.

Abril de 2009