Em dius amic, que escriga unes memòries. 
Això ho fan bé els polítics i els lladres, 
que són aquells que tenen què contar. 
També sol ser cosa honesta de putes: 
tenen allò que hom diu experiències. 
Jo no ho sé fer, i a més a més això 
-perdona'm tu- em sembla innecessari. 
Allò que pot tenir cert interès 
és el que he escrit i roda ja pel món. 
Sols he sabut -si alguna cosa sé- 
narrar allò que passa al meu davant, 
uns accidents, una geografia, 
uns litorals de perfumada línia, 
els tercs treballs d'unes mines de plom, 
el seu comerç. Jo no he estat mai poeta. 
Com vols que jo escriga unes memòries? 
És el que he fet, et diré, si insisteixes. 
Jo no he fet més que escriure unes memòries, 
uns incidents de navegacions. 
L'home que sóc s'estima més romandre, 
amb passions i manaments d'un foc, 
lluny d'una llum fàcilment excessiva. 
T'ho dic, i dic desistiment, dolor.