Amb motiu de la mort de Xesca Ensenyat

No viure és com un suïcidi. Cal tenir cura d’alguna cosa, de les mongeteres que creixen al jardí, de la planta d’api que necessita aigua, del planter de pebreres, del ca que és tan boig com nosaltres i sols vol fugir.

Els morts i els records ens fereixen. Com podem tenir records d’algú que ja no és viu? És com guardar una pel·lícula antiga: les imatges es mouen, però no es mou pus la vida.