Hi ha paraules que feren més que un mac llançat amb violència. Felicitat és un concepte dels enciclopedistes del segle XVIII, com la bondat del salvatge. És una idea que fa més mal que conhort, ningú mai no es pot considerar feliç, inclou massa expectatives. L’ansietat de posseir substitueix la serena del benestar. Ja ho contà Alexis de Tocqueville a De la démocratie en Amérique. El desfici per tenir més i més no porta a cap final complaent.

Cal tal volta parlar d’Horaci i la vida senzilla. Sols hi ha petits moments de gaubança. Al meu ca, per exemple, el que li agrada és passejar, i que un cop arribats a casa abans d’accedir al jardí li aporti el petit òbol d’una galeta de marca i contingut precís; si és així, la mossega amb delicadesa masculina i se’n va al clos tot content i em mira agraït. En aquell moment el gos és feliç: i jo també.

Juliol de 2009