Qui té anguila per la cua 
i la dona per la fe, 
bé pot dir que res no té. 

Qui escriu en l'aigua corrent, 
i en fortuna ha conviat, 
i pren fe d'un renegat 
i de l'aire el fonament, 
del que és orat document, 
d'alguna dona la fe, 
bé pot dir que res no té. 

Qui pren de l'irós paciència, 
també el trastejar dels rems, 
i lo fruit de tots estrems, 
i del lleó la clemència, 
de la cabra l'abstinència, 
de la dona la mercè, 
bé pot dir que res no té. 

Qui s'obliga a lligar fum 
i a traure cera del foc, 
i tornar lo negre groc, 
sense ferro traure llum, 
i, fora de tot costum, 
la dona que vulga bé, 
bé pot dir que res no té. 

     Musicat a Els nostres poetes, Picap, 1998.