¿Quines paraules no podria dir,
dona de glaç, més plenes que no el
constant silenci on em plau sofrir
            calladament fidel?

Joiós sofrir, felicitat amarga,
vós sou el sol i els núvols del meu cel.
¿Quina agonia em podria ser llarga,
            eternament fidel?

Us he d'amar, baldament no floreixi
al meu jardí la flor del vostre anhel.
Cap esperança el meu amor nodreixi
            inútilment fidel.