''Ara que ja sóc gran, i seriós, i dur, reveig uns baldadors, un pou, un hivernacle, dibuixats en un blau decorat de miracle.''

''Així en la fosca es perd el pas del vagabund. Déu meu ja estic a apunt.Ja vençut, però encara sota el meu estandard.''

''Igual que un raig de sol que, pel cimbori, penetra dins un temple, poc a poc, i cruament senyala, amb el seu dit de foc, els rostres adormits de les verges de vori...''

''Barques passaven plenes de cançons. No les vèiem pas, només se sentien. Veus d'aigua: Adéu, ens feien- i moriendel riu, igual i sempre nou, al fons.''

''Perquè sóc prou ingenu per fer-te'n un collar. ¿Què importa que no siguin caragoles de mar, sonores del batec d'una platja perduda?''

''Us he d'amar, baldament no floreixi al meu jardí la flor del vostre anhel. Cap esperança el meu amor nodreixi inútilment fidel.''

''Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel''

''El teu rostre era pres d'una immòbil fredor, com si damunt del rictus vil de la passió portessis una màscara protectora de cera.''

''Del llim d'aquesta terra amarada de plors el meu anhel es desarrela. Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç en una nau sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!''

''La meva Lleida no és la teva. Més encara,ara, de lluny la veig, no tan dura i més clara, la Lleida enlluernada dels cireres de rosa, on la primera abella tremola quan s'hi posa.''

''Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cels.''

''Tu que m'has descobert el corriol que mena al verd país dels teus records, deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena és que jo també tinc records!''

''Fins la paraula més difícil, els teus fulls que fàcilment saben donar-la! Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls, la teva mirada ja parla.''

''Com la boirina que s'aclofa quan ve la nit, o com la rima d'una estrofa sense sentit...''

''Tu, que sempre m'aculls amb una mirada tan alta, digues: ¿de quin color són els teus ulls, Mahalta?-''

''Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita? La vida és un combat. Únicament l'esclau és digne d'envilir-se en l'arena suau ignorant el plaer de la lluita infinita.''

''He dit al meu cor, al meu pobre cor: -Odia, colpeix, embriaga't, besa, batega més fort, gran covard, o mor ja per sempre més d'enuig i tristesa!''

''Ella, divina música! en el meu cor petit fa cabre l'infinit, trencades les rescloses, i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses, més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.''

''Si ara estengués els braços en el fosca, podria agombolar-te encara, somni de cada dia. Però ja no hi seràs quan tornaré a obrir els ulls.''

''Car tan profundament la seva arrel s'allarga que floriria encara si aquesta terra amarga un dia fos coberta d'una crosta de sal.''

'' Vius entre l'aire. De nit vas de la terra a les estrelles. Quan seràs mort, encara faràs créixer una flama.''

''Jo us dono gràcies d'haver vingut com ales, amor, angoixa, lentes hores de somnis que us heu tornat paraules.''

''Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa! Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser, que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner...''

''¿Per què és trista la font que s'ha estroncat i el sol quan va a la posta? ¿És que més que el futur, Déu meu, em costa rendir-te el meu passat?''

''Tenim set d'aquell món que no podem comprendre on tot és llibertat i tot és esperit; on la vida s'encén en ares sense cendra refeta, radiant, a punt per l'Infinit.''

''En l'estança més closa de la nostra existència, allà on només habiten l'esperança o l'horror, viu l'Arbre de la Mort; i creix, interior, de tot el que es marceix en la nostra vivència.''

''...somniar la llengua d'una major naixença on sigui cada síl.laba com el batec d'un cor fent ritme en el torrent d'una sang que no mor.''

''Tal vegada és el preu de la nostra grandesa aquest dolor d'estrènyer els braços en el buit, de sentir, com un erm, la nostra vida presa per arrels d'un gran arbre d'on no abastem el fruit...''

''-Ah, no guaitis enfora! Interior sóc jo qui fa la música, i la vida, i l'amor.''

''Servitud no hi hauria més dura que la de l'home lliures i, tant més fatigat com més s'hagués perdut,      pogués perdre el repòs del teu somriure.''

''... el teu adéu en mi m'atansa al teu record amb la dolça temença d'entrar tot sol en un jardí.''

''Estrella del matí, fes-me oblidar que em moro de que em miris. Sóc la gota de rou que t'estimava ahir.''

¡¡La tarda més íntima i més vasta sembla a cada moment. Una llum viva i casta retalla núvols, arbres, carenes i conreus i tot sembla que parli -oh, pau de tantes veus!''

''Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!''

''Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar, sembla que voli endins de la meva alegria; però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia, ai, que lluny va!''

''-Oh, calla, dolça nit enganyadora; no és cert que ara de tot em diries que sí?-''

''Feliç aquell qui pot, amb tota humilitat, viure en la triple gràcia de la seva amistat.''

''-Si al nostre veure, avui, el vi té gust de vinya bordenca i agra, l'antic cristall guarda el perfum august       -Pàtria, el perfum que consagra.''

''-Ai, Jeroni, si m'estimes, posa't el gec del revés i no em diguis que t'aprimes, que ja saps que a mi tant m'és.''

''En tot el món on una ànima parla hi ha hagut sempre un gramàtic a punt d'esclavitzar-la, però, sempre impotent, i contemplant amb ràbia aquella llengua viva que cap presó, cap gàbia, no pot tenir reclosa, i que, sempre diversa, sap crear el poema...''

''Que en els meus anys la joia recomenci sense esborrar cap cicatriu de l'esperit. O Pare de la nit, del mar i del silenci, jo vull la pau -però no vull l'oblit.''

''Només, darrera els ulls, puja un vent aspre i càlic, com d'una cova on crepités una fornal.''