''Jo no t'he conegut
però et recorde
com l'infant sobtat que escoltava
el relat
del combatent...''
Jo no t'he conegut
però et recorde
com l'infant sobtat que escoltava
el relat
del combatent d'esventrades espardenyes
de l'afusellat
i l'escoltaves en silenci
amb els ulls molt grans
i rodons
[...]
Feres el que et calia
aquell matí de març
Ascendires dintre la llum
com consagrat
Llum ja en la llum
pols en la pols
poble entre el poble
però al lloc més alt del teu poble
de la teua llum
de la teua pols
El poble et va fer seu
va assumir la teua vida
i la teua mort
[...]
el nen que escriu a llapis en un quadern escolar
obstinadament
i esborra el que ha escrit
i torna a escriure
i ho torna a esborrar
i hi ha una amable
llunyana
sentor de fusta de llapis
a l'estança
i esborra encara més
i bufa unes engrunes
i a poc a poc
es trenca el paper
és com un tel de ceba
i el nen es queda estupefacte
i no dóna crèdit al que veu
i baixa de la cadira
corre a la cuina
va a la seua mare
la seua mare plena
de grenyes
de llàgrimes
de fum
i li mostra el quadern
i li diu Mira mamà
i des de la pàgina sorgeix
fosforescent
amb gotes de llum
amb resplendors
el rostre
de Puig Antich.