''Jo no t'he conegut  
        però et recorde  
com l'infant sobtat que escoltava  
         el relat  
del combatent...''

46
/105
I

Jo no t'he conegut  
        però et recorde  
com l'infant sobtat que escoltava  
         el relat  
del combatent d'esventrades espardenyes  
           de l'afusellat  
i l'escoltaves en silenci  
    amb els ulls molt grans  
        i rodons 

[...] 

Feres el que et calia  
          aquell matí de març  
Ascendires dintre la llum  
       com consagrat  
Llum ja en la llum  
       pols en la pols  
         poble entre el poble  
però al lloc més alt del teu poble  
        de la teua llum  
          de la teua pols 
El poble et va fer seu  
            va assumir la teua vida  
      i la teua mort 

[...] 

el nen que escriu a llapis en un quadern escolar  
           obstinadament  
i esborra el que ha escrit  
       i torna a escriure  
             i ho torna a esborrar  
i hi ha una amable  
        llunyana  
            sentor de fusta de llapis  
       a l'estança  
i esborra encara més  
           i bufa unes engrunes  
i a poc a poc  
          es trenca el paper  
      és com un tel de ceba  
i el nen es queda estupefacte  
              i no dóna crèdit al que veu  
i baixa de la cadira  
        corre a la cuina  
           va a la seua mare  
la seua mare plena  
        de grenyes  
    de llàgrimes  
              de fum  
i li mostra el quadern  
   i li diu Mira mamà  
i des de la pàgina sorgeix  
         fosforescent  
amb gotes de llum  
       amb resplendors  
el rostre  
  de Puig Antich. 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Puig Antich (fragments), 1989