Tu que m'has descobert el corriol que mena
            al verd país dels teus records,
deixa-m'hi viure en pau al teu costat. La pena
            és que jo també tinc records!

Però potser -qui sap!- algun dia t'emmeni
            pels meus camins no tan suaus.
Potser la teva passa tan manyaga assereni
            els gorgs, els erms i els afraus

i quan els dos huarem lligat, per fantasia,
            els recors de la joventut,
cadascú tindrà l'altre per fer-li companyia
            i un doble paradís perdut.