Tenim set d'existeir més enllà de les formes
on ens han clos el temps i la realitat;
de viure, sostinguts d'unes ales enormes
de cap a cap dels teus àmbits, Eternitat!

Tenim set d'aquell món que no podem comprendre
on tot és llibertat i tot és esperit;
on la vida s'encén en ares sense cendra
refeta, radiant, a punt per l'Infinit.

tenim set de la llei rígida i inflexible
que regeix l'infinit de la Creació
i aflama els nostres cors, oferts com una cibla
a l'immortal turment de la Perfecció!
O Font, ¿quan podrem beure de la teva aigua clara?
Qui s'acosta als teus dolls, torna amb més set encara.

                25 de març, 1939