''Puig Antich
fill meu
que esdevens pare meu
tu''
Hauries escoltat
el relat
infinitament trist
amarg
del combatent
que va conèixer la pols
i el vinagre
de la derrota
Hauries escoltat
el relat humil
de la petita mort diària
sacrificada
heroica
la virginitat perduda
venuda
embolcallada amb un tros de paper
Et vares engolir
tots els relats
totes les desventures
del nostre poble
cloent els ulls
amb tristesa
amb horror
amb amor -també
i et vingué una gana
una comprensió
una fraternitat
universal
i et proposares lluitar
àdhuc pel que no coneixies
pel qui patia lluny
en silenci
obstinat
L'home serà germà de l'home
havien anunciat
veus de punys
L'home tornava a ésser
germà de l'home
escut
i lluitava per ell
per més que ell no ho sapigués
Vull retre't
el meu humil homenatge
Vull apropar-me
a la teua fossa
i dipositar
davant ella
l'homenatge
de la meua tristesa
del meu amor
a tu que et vares dedicar
a la causa del nostre poble
i vas morir per ell
calladament
heroicament
eucarísticament
aquell matí de març
que no vull oblidar
Dic el teu nom
i dic
tots els pobles
tots els morts
els assassinats
[...]
Vaig creuar Londres
aquell matí
d'una llum serena
vaig arribar
a les altures
del Christal Palace
les prades
el verd immaculat
els enamorats estimant-se
damunt la molsa
era bella la vida
o podia ser bella
o la feien bella
mentre a Barcelona
moria un home jove
assassinaven
cruelment
altre cop
una vida jove
un camió creuava els carrers de la ciutat
amb un mort
a dins
[...]
Puig Antich
fill meu
que esdevens pare meu
tu
que fores l'infant
que escoltava el relat
del combatent vençut