''Puig Antich  
         fill meu  
          que esdevens pare meu  
  tu''

48
/105
III

Hauries escoltat  
     el relat  
     infinitament trist  
           amarg  
del combatent  
  que va conèixer la pols  
      i el vinagre  
             de la derrota  
Hauries escoltat  
   el relat humil  
    de la petita mort diària  
sacrificada  
      heroica  
      la virginitat perduda  
     venuda  
      embolcallada amb un tros de paper  
Et vares engolir  
   tots els relats  
    totes les desventures  
 del nostre poble  
 cloent els ulls  
 amb tristesa  
 amb horror  
 amb amor -també  
i et vingué una gana  
          una comprensió  
     una fraternitat  
       universal  
i et proposares lluitar  
   àdhuc pel que no coneixies  
pel qui patia lluny  
       en silenci  
            obstinat  
L'home serà germà de l'home  
    havien anunciat  
      veus de punys  
L'home tornava a ésser  
    germà de l'home  
         escut  
i lluitava per ell  
  per més que ell no ho sapigués  
Vull retre't  
       el meu humil homenatge  
Vull apropar-me  
     a la teua fossa  
     i dipositar  
          davant ella  
l'homenatge  
        de la meua tristesa  
     del meu amor  
a tu que et vares dedicar  
       a la causa del nostre poble  
i vas morir per ell  
      calladament  
     heroicament  
      eucarísticament  
aquell matí de març  
         que no vull oblidar  
Dic el teu nom  
            i dic  
        tots els pobles  
         tots els morts  
         els assassinats 

[...] 

Vaig creuar Londres  
            aquell matí  
         d'una llum serena  
vaig arribar  
       a les altures  
     del Christal Palace  
             les prades  
el verd immaculat  
       els enamorats estimant-se  
      damunt la molsa  
era bella la vida  
  o podia ser bella  
       o la feien bella  
mentre a Barcelona  
         moria un home jove  
assassinaven  
           cruelment  
      altre cop  
         una vida jove  
un camió creuava els carrers de la ciutat  
amb un mort  
          a dins 

[...] 

Puig Antich  
         fill meu  
          que esdevens pare meu  
tu  
   que fores l'infant  
         que escoltava el relat  
           del combatent vençut 

VICENT ANDRéS ESTELLéS
Puig Antich (fragments), 1989