Enllà passa la música, riu d'espais i de llum,
          artèria noble i viva...
     ¿Quin foc obscur, com a mi, la consum?
¿De quina antiga pàtria dels meus somnis arriba?
          Ah, si el seu mateix rumb
     fos el de la meva ànima captiva!
     Em tanco d'ulls... Però em deixa a la riba.

**

Enllà passa la vida, somni amarg i tenaç...
          Per la lluerna mig oberta,
ràpids éssers germans, entre paisatges clars,
     fan i desfan una harmonia incerta.
Que és bell aquest món ample, canviant i fugaç!
Dolços els seus camins... -Ànima, ¿saps on vas
         mentre els segueixes, pas a pas,
amb una horrible por de trobar-te desperta?-

**

Enllà passa l'amor; enllà, però no tant.
         Veu radiant i pàl.lida,
¿ets tu, que ets dintre meu, o l'ombra del teu cant?
Tens les ales de llum, i em cremes, tot cantant.
Qui es fongués, trèmul, dins la teva fuga càlida!
          -Ànima, ¿per què peses tant?
          Digues, ànima meva, digues:
¿per què tu sola tens la força de durar?
Tot passa, fora tu que tot ho veus passar...
     ¿Quina llei per a sempre et destrià
de les coses que són tan lluny i tan amigues?-

     -Ah, no guaitis enfora! Interior
sóc jo qui fa la música, i la vida, i l'amor.

               2 d'octubre, 1939