Hi ha un esclat de rosa badant-se en el somriure
            que em deixes quan te'n vas,
i un moviment de branca entre dos aires, lliure,
            en l'últim zenit del teu braç.

Per això quan ets lluny, i el meu desig et pensa,
            el teu adéu en mi
m'atansa al teu record amb la dolça temença
            d'entrar tot sol en un jardí.

                  30 de desembre, 1938